Després de més de quatre anys d’”espera”, la setmana pasada el Tribunal Constitucional espanyol va tenir la gran idea de treure la sentència sobre l’estatut i, de pasada, va aconseguir que milers de persones que aquell dia van llevar-se espanyoles se n’anessin a dormir sent catalanes. Un cop més: MOLTES GRÀCIES ESPANYA. Esteu fent una feina més que dignificable davant la incapacitat manifesta de la classe política catalana. Espanya és una màquina de crear independentistes que el dia que siguem lliures mereixeria un monument, però sembla que la feina dels partits de casa nostra sigui voler difuminar aquesta gran i encomiable tasca. Com s’explica, sinó, la reacció que han tingut davant de la sentència ?
Des de l’Esquerra Independentista ja fa molt de temps, anys, que tenim molt clar i diem que l’estatut no és cap solució. De fet, és la eina creada per uns quants per seguir jugant a la “puta i la ramoneta” trenta anys més. Permet que uns puguin amagar la seva por i que d’altres puguin jugar a fer veure que a Espanya existeixen els federalistes. L’estatut és l’instrument que els hi va com anell al dit per fer-nos creure que les coses poden canviar quan en realitat no canvia res.
Només hi ha una sortida possible si volem que el poble català sigui lliure: la independència. Es pot parlar i discutir d’estratègies sobre com arribar-hi, de quins passos volem fer uns i quins volen fer uns altres per assolir-la, però que ningú ens intenti enganyar més fent servir de manera demagògica i eufemística paraules com “unitat” o “dret de decidir”. És per això que la manifestació de dissabte, tot i desitjant que sigui un èxit, m’omple de dubtes. Tinc molt clar que serà la societat civil la que portarà el poble català a la independència, però no sé si vull participar d’una obra de teatre al carrer (una més) en la qual uns quants jugaran a instrumentalitzar la bona fe de molts i moltes. En tot cas, i no me’n puc estar de dir-ho, tinguem molt clar després del 10 de juliol què cal fer i a qui cal votar si es vol votar.
Si volem esdevenir un poble lliure, doncs, només hi ha un camí, i des de l’Esquerra Independentista ja fa m olt de temps que estem intentant contribuir a crear les eines per fer-lo possible: es diuen teixit social, omplir els ajuntaments dels Països Catalans de regidors i regidores independentistes, ajudar a fer consultes populars, ajudar a crear l’Assemblea de Regidors dels Països Catalans, saltar-se la legalitat espanyola i internacionalitzar la nostra lluita, … La llibertat no es demana. La llibertat es prèn. I és a les nostres mansa conseguir-ho.
Guim Pros, membre de la CUP de Sant Cugat del Vallès
