Ja fa uns dies que s’ha acabat la festa major de la nostra ciutat i, la veritat, dubtava si valia la pena respondre un article que va aparèixer al Diari de Sant Cugat la semana abans que s’iniciés. De fet, no és la primera, ni la segona, ni la tercera vegada que el periodista esportiu especialitzat en bàsquet Jordi Robirosa escriu un article d’aquestes característiques. Queixar-se del soroll i perjudicis que sembla ser que la festa major provoca a una part de la població de Sant Cugat no crec que sigui just. Aquest any, a més a més, s’ha superat. Davant del que ell entén que és poc més que un acte que es trova al llindar de la barbàrie que s’hauria de delimitar molt més, exposa que el model d’oci ideal per a Sant Cugat és el de la Nit de l’Art, on “pots fer una copeta de cava mentre escoltes jazz i gaudeixes d’obres d’art, tenint molt clar que a les dotze de la nit s’acaba i marxes a dormir”. No entraré a valorar els gustos musicals de cadascú, ni penso criticar la Nit de l’Art. És més, crec que és una iniciativa molt interessant que segur que tindrà molts anys de vida (l’ajuda institucional així m’ho fa veure).
El que ja no sé si tindrà gaire futur és allò que a ell sembla ser que li molesta tant. Sap la feina que hi ha darrere d’una festa major ? Sap les hores i hores que hi dediquen entitats i persones de manera voluntària i altruista per tal de crear una oferta que pugui agradar a tothom i en la qual tothom s’hi senti identificat d’alguna manera ? Sap o coneix les traves burocràtiques amb què es troven entitats, associacions i col·lectius de Sant Cugat cada vegada que volen organitzar una activitat a l’aire lliure ? De veritat és tant insuportable que Sant Cugat, durant quatre dies a l’any, dormi una mica menys ?
Aquí treballem tots i totes. La gent que viu als barris perifèrics i la gent que viu al centre de la ciutat. Tots i totes tenim obligacions i responsabilitats. I tant sols és qüestió d’intentar ser un xic més obert de mires i entendre que la festa major és la festa de la ciutat i que dura quatre dies.
Hem vengut silenci, tranquil·litat, jardinets verds i seguretat i alguns s’ho han agafat al peu de la lletra. De què ens extranyem ? Però que després ningú se sorprengui si el teixit social, les entitats i els col·lectius se senten exclosos d’aquest model de ciutat. No val que en nom de paraules i conceptes com “llibertat”, “no molestar” o “civisme” sempre acabin guanyant els mateixos i la resta acabin semblant “gent extranya”. Una ciutat és un conjunt de moltes coses, entre elles aquelles que agraden tant al Jordi Robirosa. Però també és oci pel jovent, interacció i comunicació, disbauxa i transgressió, sortir al carrer, intentar que el màxim de gent possible se senti partícep d’una col·lectivitat viva.
La gràcia és saber trobar l’equilibri i no fer que la balança sempre es decanti cap al mateix cantó.
Guim Pros, membre de la CUP de Sant Cugat del Vallès
