PROU ATACS AL CATALÀ !!

La nova llei del cinema que es vol portar a votació al Parlament de Catalunya planteja, entre moltes d’altres coses, que el percentatge de pel·lícules doblades al català que s’emetin als cinemes de casa nostra ha de ser, com a mínim, del 50%. Intenta reparar, d’aquesta manera, una injusticia histórica que ens ensenya que el percentatge de pel·lícules en català que es poden veure a Catalunya no supera el 5% i que, quan optes per intentar veure cinema en la teva llengua, has d’anar a buscar una sala d’algun carrer perdut que ves a saber a quina hora l’emet. Sobte i fa riure, davant d’això, sentir parlar d”imposició lingüística del català”, i encara sobte més no sentir a ningú més que als de sempre sortir a defensar que a Catalunya es pugui veure cinema en català amb normalitat, si és que el 50% vol dir normalitat !.

Les grans multinacionals del món del cinema han agafat la mà als qui històricament han atacat el català a casa nostra i han assegurat que això provocarà que el negoci de les sales de cinema entri en un forat negre del qual no se’n sortiran. Per intentar aturar l’aplicació de la llei ja ens han regalat una vaga (on són els sindicats catalans ??) i, des de fa uns diez, ens passen uns anuncis molt “edificants” avisant-nos de l’horror de veure cinema en català i del mal que això pot fer al món del cinema.

Des de la CUP de Sant Cugat volem denunciar la demagògia de les grans multinacionals, que s’escuden en la qüestió de la llengua per intentar amagar els veritables motius de la crisi de públic que viuen avui les sales de cinemes (preus, baixades de pel·lícules per internet, …).

També volem deixar molt clar que la situació ideal del cinema és, evidentment, poder veure les pel·lícules en la seva versió original. Com que això, de moment, no és així, demanem que es tingui molt clar on ens trobem i quina és la llengua pròpia de Catalunya.

És per això que exigim que s’apliqui la llei sense que el govern tingui la temptació de cedir ni un mil·límetre al xantatge de les multinacionals, i que potenciï el cinema català fins a les últimes conseqüències, ja que entenem que és un tipus d’art que pot ajudar molt a internacionalitzar la cultura catalana.

I, per últim, animem a tothom a anar a veure cinema en català sempre que sigui pñossible i que ningú s’estalviï una sonora xiulada cada cop que vegi un d’aquests anuncis en alguna de les sales de cinema de casa nostra. La llengua es defensa i es potencia d’una manera molt simple: usant-la i deixant molt clar a les persones qie l’ataquen que sempre ens trobaran a l’altre costat de la trinxera.