Lluny de semblar una llei que pretén que tothom surti en igualtat de condicions i que busca estalviar diners, es tracta d’un decret que perjudica clarament els partits i col·lectius amb menys recursos. És un granet més de sorra que s’acumula als ja pocs recursos que tenen de donar-se a conèixer i explicar allò que fan i proposen.
En canvi, paradoxalment, són els partits “grans”, els de sempre, els qui s’han afanyat a gastar-se, en poques setmanes, tot allò que no es podran gastar d’aquí uns dies. Vinga a omplir pàgines de publicitat pagades a preu d’or als mitjans locals i a gastar-se diners per no dir res més que el de sempre. No es tractava d’intentar construïr noves maneres de fer política ? Doncs vinga a fer totes les inauguracions possibles, encara que es dónin per “finalitzades” obres i edificis que encara no estan acabades. La qüestió és tenir-ho tot enllestit la nit abans del 28 de març, promocionar la nova alcaldesa i oferir a la concurrència un catering que no oblidaran. Ja se sap, “a la gent se la guanya per l’estómac …”.I si davant de lleis clarament qüestionables ens plantegem solucions imaginatives ? Segur que la solució és gastar-se en dues setmanes el pressupost que tenies previst de gastar-te en dos mesos ? És més: és necessari i ètic que la llei torni a deixar a l’estacada a la gent que entén la política i la manera de fer-la des d’un punt de vista totalment diferent ?
Davant la prepotència electoralista d’alguns, reclamo utilizar la imaginació, el contacte constant i directe amb la societat civil, l’ús de la participació vinculant de la ciutadania, el treball de formigueta real i continu amb les entitats del poble.
La resta és fum, una capa més de pintura d’aquest “bonic aparador” que es diu Sant Cugat.
Guim, ets el millor !! seguirem el teu bloc. Molta sort, aquest és el teu any.
ResponEliminaMireia i Àngel