La Sanaa Boujdadi ens diu a la pàgina 32 del diari ARA del 29 de març: “Parlàvem per telèfon i em deien que podiem quedar per mirar el pis. Quan ens trobàvem i veien el mocador o els deia el meu nom, tot eren problemes” (treballa de mediadora per la regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Vic i viu a Manlleu des dels 8 anys).
En Mohamed Talla ens explica a la pàgina 33 del mateix diari : “El propietari d’un pis em va demanar que no posés el meu nom a la bústia perquè els veïns no es molestessin” (té 33 anys i treballa a la Delegació de CCOO al Bages, des d’on atén peticions de persones immigrants).
La Laila Karrouch, a la mateixa pàgina, ens fa saber que “…per trobar pis em van haver d’ajudar amics autòctons. Em sobtava que hi hagués tants pisos buits per llogar i que, alhora, alguns propietaris no acceptessin immigrants” (té 34 anys i la seva familia va arribar a Catalunya l’any 1985. Treballa d’infermera a l’Hospital General de Vic i escriu novel·la juvenil. Va guanyar el Premi Columna Jove 2004).
L’escriptor Matthew Tree, anglès que ja fa més de trenta anys que viu entre nosaltres, ho remata amb uns apunts històrics que ens haurien de fer reflexionar : “…la base de la cultura europea prové de la zona que ara ocupen l’Iraq i el Pròxim Orient. Tots els grans invents es van fer allà i, més tard, aquestes idees es van traslladar al continent … els primers europeus eren de pell negra. Durant els primers 10.000 anys , tots eren negres”.
L’estadística que encapçala l’article de dues pàgines ens diu que un 25’5% de catalans evitarien llogar un pis a una persona d’origen immigrant, i que un 21% s’hi negarien.
Senyor Jordi Carreras, flamant nou president del partido popular de Sant Cugat del Vallès, m’agradaria saber en quina de les dues franges es troba més còmode. L’hi hauria de caure la cara de vergonya. Amb els drets de les persones no s’hi juga, i menys fent demagògia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada