L’Ajuntament de Sant Cugat està estudiant ampliar la normativa que regula l’oferta d’oci nocturn de la nostra ciutat. Sembla ser quel’equip de govern encara no està content del tot amb el fet que ens trobem en una ciutat fantasma si sortim al carrer qualsevol dia de la setmana cap a les 23h. Difícil, molt difícil per no dir impossible, trobar algun bar o local pel centre de la ciutat on poder gaudir de música, fer-la petar tot fent una cervesa o compartir una estona distesa i agradable. Ara resulta, doncs, que encara ho volen fer més complicat, i s’estan plantejant la possibilitat de fer la llei encara més restrictiva, no deixant insta·lar cap local musical a menys de 50 metres d’un habitatge.
És difícil d’entendre que ens omplim la boca parlant de la importància que té el jovent de Sant Cugat i després els hi posem tant complicat un aspecte fonamental de la seva educació i del seu creixement: el dret a gaudir de l’oci i a compartir experiències i complicitats. No podem criminalitzar l’oci d’aquesta manera, ni hem de donar a entendre de manera tant directe que representa una molèstia per la ciutat i la gent que hi viu, perquè estem estigmatitzant a tota una franja d’edat. Estem obligant al jovent de Sant Cugat a anar a polígons de les afores o a d’altres ciutats amb el perill que això comporta (s’ha d’agafar el cotxe, …) enlloc de replantejar què és el que podem oferir com a ciutat a nivell de creació d’un oci diferent del de les macrodiscoteques. Pensar en com poder crear una oferta d’oci educativa que generi complicitats entre el jovent, que generi pensament crític i que permeti que ells i elles siguin capaces de veure que també es poden gestionar el seu temps lliure és bàsic si volem fer de Sant Cugat una ciutat viva. Això també és feina d’un ajuntament i també és una manera de crear cultura. El que segur que no val és tancar els ulls i tapar-se les orelles, anar augmentant les mesures restrictives i posant càmares de videovigilància i acabar provocant que la frase més escoltada entre la gent jove de Sant Cugat qualsevol divendres o dissabte a la nit a partir de les 23h sigui: “ I ara què fem ?”.
Vinimos a vivir a Sant Cugat buscando principalmente la tranquilidad y el silencio, que no teníamos en Barcelona, entiendo que no es una ciudad fantasma,si no una ciudad que respeta el medio ambiente, que nos alegra durante el día con los sonidos de la naturaleza, y las risas de los niños en sus parques. Soy forofa de Santcug
ResponElimina