Un Sant Cugat de dues velocitats

Aquest cap de setmana vinent es celebra la tradicional Festa de la Tardor, al voltant dels Jardins del Monestir i la Plaça Octavià. Serà la 33ª edició del que podem batejar, sense por d’equivocar-nos, la festa de les entitats i l’associacionisme per excel·lència.

És curiós veure com la majoria d’entitats, en general, destinen un esforç important per tal que, aquests dos dies que dura la festa, puguin ser al carrer i mostrar allò que fan. I dic que és curiós perquè, si t’atures a parlar amb elles, és molt fácil veure i palpar la il·lusió i l’esperit de voluntariat que hi posen en contraposició amb els comentaris i expressions que, per poc que es pari l’orella, pots sentir. Frases com “quina mandra …”, “cada anys estem pitjor…”, “sempre som els mateixos …”, són una constant. Portem molt de temps així, algun que altre plà de cultura fallit, molt interès fingit per part de l’admnistració, … però les entitats, en la seva majoria, segueixen fent feina, tirant endavant i creant teixit, una funció bàsica si de debò volem esdevenir una ciutat mínimament cohesionada. Vet ací la contradicció!

Jo crec que la Festa de la Tardor és un d’aquells esdeveniments que posen sobre la taula, de manera fafaent, que Sant Cugat és una ciutat de dues velocitats, de dues tendències, partida, com a mínim, en dues parts (n’hi ha més, però avui ho deixarem estar). Per un cantó hi ha la ciutat que fa quatre dies l’alcalde ens explicava en una conferència que va fer: el Sant Cugat del Catalonia Innovation Triangle, del parc de Creàpolis i Esade, de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, del Trade Center, dels barris residencials, de la manca de serveis de proximitat (això últim és de collita pròpia, no ho va dir l’alcalde !), … Mentrestant, per altra banda, tenim la ciutat “poble”, la del teixit associatiu, la del jovent frustrat perquè no troba l’oci que li agradaria trobar, la que intenta tirar endavant amb imaginació i esforç iniciatives culturals interessants, la del petit comerç cada vegada més empetitit, …

Potser estic exagerant, o poder sí que és cert que la primera tendència és inevitable i positiva. Però em fa la impressió que les diferències entre aquestes dues velocitats, dues maneres d’entendre la ciutat, cada cop són més evidents, més palpables.

És possible que la solución no sigui optar clarament pel segon model. Però també ho és que no pot ser que el primer model s’imposi de manera tant aclaparadora. Cal que siguem capaços i capaces de crear ponts, de buscar maneres de fer créixer una ciutat cohesionada, que sigui capaç d’avançar a nivel tecnològic i d’innovació sense que això impliqui retrocedir en el que crec que és l’aspecte escencial de les ciutats: les relacions humanes, l’esperit crític i participatiu, el caliu que et fa sentir veure que allò que passa al teu voltant t’és proper. I, en això, hi tenim molt a dir la societat civil, les entitats, el teixit associatiu, …

A veure si aquesta nova edición de la Festa de la Tardor pot ser un bon punt de partida!

Guim Pros

Santcugatenc