Això no s’atura …

Després d’anys i anys de picar pedra a Sant Cugat; després de la feina de moltes organitzacions, persones, col·lectius, entitats i associacions que han anat construïnt petits espais des d’on fer visible que existeix un altre model de ciutat; després de pensar més d’una vegada que allò que estàvem fent no servia de res; després de tot això i moltes altres coses, aquest cop ho hem aconseguit. No us enganyaré: estàvem acostumats i acostumades a perdre i aquest HEM GUANYAT. I ho hem fet perquè, a banda d’haver aconseguit que la CUP entri al consistori, hem aconseguit implicar multitut de persones en un projecte col·lectiu i hem aconseguit demostrar i demostrar-nos que a Sant Cugat hi té cabuda un espai que entengui la política des de la lluita per la  transformació social i nacional i que entengui que la participació directe i les estructures horitzontals són les que dónen sentit real a una democràcia.

Ara miro enrere i veig l’Assemblea local de Maulets, que durant quinze anys va esdevenir un referent de la lluita política juvenil a Sant Cugat. Veig el Grup de Natura i tota la seva lluita ecologista, que va deixar un llegat del qual avui ens en beneficiem tota la ciutat. Veig la feina de l’Assembleas local de Joves, que encara dura ara i que seguirà i seguirà. Veig la feina de la CAL en la lluita per la sensibilització de la defensa del català. Veig el Casal Popular La Guitza i la seva capacitat d’autogestió. Veig com multitut de plataformes i coordinadores han anat posant sobre la taula lluites socials com les de l’habitatge, les empreses de treball temporal, el dret a tenir espais de cultura i lleure autogestionats com podia ser la Masia de Torreblanca o com poden ser les festes majors alternatives, la consulta sobre el dret a l’autodeterminació, el dret a la vaga general, el “no a la guerra” o la lluita contra el racisme i la xenofòbia.

Veig tantes lluites que estic convençut que han acabat desembocant en aquests 2.364 despertars, que encara em costa comprovar  que no estem somniant. Però com que sé que tot és d’allò més real, només puc dir-vos que moltes gràcies a tots i totes i que, com va dir aquell, ens apretem bé el cinturó, que això tot just ara comença i no ens pensem aturar aquí.

La lluita per construïr poder popular es construeix cada dia des del carrer, des de les institucions i entenent que la tasca ha de ser col·lectiva si vol reeixir. Fem-ho plegats i plegades, que intentar-ho és guanyar