L’espanyolisme oficial està de dol. A mesura que van veient com l’independentisme abertzale va fent passos cada cop més consistents cap a la “normalització” política van veient, a la vegada, com se’ls hi van acabant els arguments que han anat sostenint des de fa tants anys.
Sembla ser que ja s’ha acabat allò de l’“és que aquest que va el número 17 de la llista d’Oiarzun és amic d’un cosí d’un que és germà d’un altre que un dia es veu que va anar a una manifestació que …”. La conseqüència d’aquesta argumentació tant “sòlida” era contundent: llista il·legalitzada i cap a la presó, ignorant que hi ha partits polítics que a hores d’ara encara no han condemnat el franquisme i que tenen les seves llistes plenes de feixistes declarats (fins i tot n’hi ha un que es veu que és president) i que n’hi ha d’altres que directament són xenòfobs i racistes. Però sabeu què passa Zapateros, Rajoys, Bonos, Orejas, Rubalcabas o Aznars ? Passa que, a part d’il·legítim, és molt perillós il·legalitzar les idees, i més si aquestes són democràtiques. Passa que els pobles tenen dret a fer política i tenen dret a exercir l’autodeterminació. Passa que quan tanques a algú una porta i al seu costat n’apereixen tres que n’obren una altra vol dir que, tot plegat, té un calat molt més profund que va molt més enllà del fet de la lluita armada.
Passa que s’està obrint una gran porta de bat a bat i aquesta no la podreu tancar i per ella cada cop hi passarà més gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada