Aquests dies farà quinze anys que un grup de joves de Sant Cugat que aleshores militàvem a Maulets vam organitzar un concert del Lluís Llach al Passeig dels Plataners dels Jardins del Monestir de Sant Cugat. En aquelles dates, alguns teniem 15 anys, d’altres en teniem 17 o 18, d’altres 20 … Va ser un dia preciós que jo crec que difícilment oblidarem cap de les persones que vam formar part d’aquella petita historia.
El Lluís Llach, en un dels seus eterns discursos d’abans de començar una cançó, ens va encoratjar a ser “uns militants de llarg recorregut”. Aquella frase se’m va quedar gravada i hi pensó sovint quant veig les persones que ens assentem al voltant d’una taula cada vegada que som a punt d’iniciar una assemblea de la CUP. Sempre al mateix costat de la trinxera, les persones que aleshores érem joves i ara ja no ho som tant, seguim creient-nos aquelles paraules i ara, a sobre, veiem com la nostra manera d’entendre la política i la manera d’exercir-la ha estat capaç d’arrossegar a molta gent. Han passat quinze anys i no sols no hem plegat ni hem marxat a casa, sinó que cada cop som més creient i exercint que la política es fa des de la base, des del carrer, des de les relacions horitzontals, des de la participació directe i l’autoorganització, des del sentit de col·lectivitat.
Han passat quinze anys i som molts i moltes les persones que pensem que ja ha arribat l’hora que una veu fresca i diferent entri a l’ajuntament per dir, també des de l’àmbit institucional, que hi ha una altra manera de construïr Sant Cugat.
Seguim sent uns i unes militants de llarg recorregut i ho seguirem sent fins …
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada