Ells es posen les medalles i aquí les escorrialles !!

Tants anys parlant de constitucions espanyoles, de la seva impossibilitat de reforma, d’intentar fer-nos entendre que era i és un exemple de democràcia i ara resulta que tot era una gran mentida. Podriem dir allò que “nosaltres ja fa molt de temps que ho diem !”, però va bé que de cop i volta, quasi sense avisar, ens vagin clavant plantofades d’aquesta mena. És allò de quantes més garrotades millor, a veure si ens anem despertant …

D’un dia per l’altre, amb “nocturnitat i alevosia” que diria aquell, els espanyols de dretes i els espanyols “d’esquerres” es posen d’acord i, en nom del “cal fer front a la crisi”, es posen d’acord per tal de modificar alguns dels articles de la constitució espanyola.

No penso entrar a valorar si el què han decidit pot ser positiu o negatiu per Catalunya. De fet, crec que sobren els comentaris. Tampoc vull valorar si allò necessari per tal de modificar-la seria un referèndum.

Només crec que el què ha passat, el què està passant, ens hauria de fer obrir els ulls als catalans i catalanes, ens hauria de fer veure els anys que fa que formem part d’aquesta farsa. Sí: ara ja tenim clar quí marca les normes i quí les modifica al seu gust, si és que ens n’haviem oblidat en algun moment.

Jo, la constitució espanyola, ni la vull reformar ni la vull modificar. Senzillement no és la meva i no la legitimo. Des de la seva primera pàgina fins l’última n’estic convençut que és dels llibres més útils per encendre fogueres de Sant Joan. Tinc molt clar quin és el meu país i que allò que ens cal és una constitució pròpia. Posem-nos-hi i no caiguem de quatre potes en els paranys que ens van posant de manera cíclica aquells que volen que ens acontentem amb les quatre molles en lloc de tenir el pa sencer.