La poció màgica de la unitat de l’independentisme

Sabeu què ? Ja fa força temps que, des de certs sectors de l’independentisme, hi ha tot un seguit de gent que no para de dir-me que “allò que realment  importa és la unitat de l’independentisme”, que “hem d’anar tots junts si volem  aconseguir alguna cosa”, que “l’independentisme no n’entén d’esquerres i dretes”, …

Jo els escolto atent i, a la vegada, pens per dins que tot plegat és un xic estrany. Formo part d’un projecte polític que es diu Candidatura d’Unitat Popular (CUP) i, en canvi, em diuen i m’acusen de voler anar sol, de no voler tenir ningú al costat, de ser un “sectari” a nivell polític. Però miro al meu voltant i veig que el projecte polític en el que crec, aquell que entén que l’independentisme és també un procés de transformació social, cada cop aglutina a més gent, més entitats, més col·lectius, més persones. Veig com, treballant colze a colze des de la base i amb naturalitat, s’han anat introduïnt en l’independentisme gent que fins fa poc no formaven part del nostre món ideològic.

Els segueixo escoltant amb atenció, llegeixo els seus articles i manifestos, em miro les seves convocatòries i activitats i me’ls segueixo mirant estranyat. Jo també tinc memòria i ulls a la cara sabeu ? I veig que moltes de les persones que avui donen lliçons d’unitat, et parlen des d’una suposada posició de superioritat i maquinen estratègies unitàries són aquelles que més han contribuït a la desunió de tot plegat.

Aquest és un article personal, la veritat. No és la opinió de la CUP. És la meva, però tenia moltes ganes de dir, des de fa temps, que la gent que formem part de la CUP no som gent estranya a qui agradi anar sols pels llocs. El que sí que som, crec, és gent que concep l’independentisme com una opció política que aglutina alliberament nacional i alliberament social. Som gent que creiem que la unitat no es crea a partir d’intentar ajuntar bolets sorgits únicament perquè alguns i algunes puguin desenvolupar el seu ego personal. Som gent que, crec honestament, fem pedagogia independentista treballant des de la base, des del fet de desenvolupar una política arrelada al poble que faci créixer arrels consistents. Estic convençut que la CUP i les persones que en formem part seguirem trobant-nos amb altres independentistes quan toqui arramengar-se per treballar per objectius concrets i transversals, com van fer per les consultes i com hem fet per tantes altres iniciatives. Mentrestant, m’agradaria dir que la nostra manera d’entendre i treballar per l’independentisme és tant legítima com qualsevol altra, i que si no creiem en determinats projectes “unitaris” sense ideologia no és perquè siguem molt purs. És molt més senzill: tenim un projecte i unprograma polític que volem portar a terme obrint-lo al màxim de persones possible i que volem fer viable a base d’anar creant un teixit social ben consolidat.

Segurement hi ha d’altres maneres  més ràpides d’assolir la independència dels Països Catalans (perquè la gent que formem part de la CUP creiem en això dels Països Catalans sabeu ?). Nosaltres ja fa molt de temps que vam optar per un camí que cada cop aglutina a més gent, uneix a més gent. No sé si és millor o pitjor que d’altres. Senzillament és el que hem triat i pel que hem optat.

Ei, i tot des del bon rotllo, eh !!